Fluorificació

La fluorificació per ionoforesi actua de manera tòpica sobre la superfície de les dents, transformant la hidroxiapatita (mineral de l’esmalt) en fluorapatita, que és molt més resistent als àcids de les càries i de la dieta.

No produeix molèstia alguna i reforça l’esmalt dental. Redueix significativament el risc de càries i disminueix la sensibilitat dental.

El moment ideal per aplicar-lo és just després d’una higiene bucal professional, doncs al haver eliminat les restes de placa bacteriana i tosca, la fluorificació per ionoforesi és més efectiva. A més, ajuda a evitar la sensibilitat dental que pot provocar la neteja bucal en determinades persones, especialment aquells amb malalties de les genives (gingivitis o periodontitis).

Quan la part interna de la dent (dentina) queda exposada (per un desgast o per retracció de la geniva, per exemple), els finíssims tubets que la conformen (túbuls dentinaris) transmeten els canvis de temperatura i d’altres estímuls cap al nervi, provocant sensació de molèstia. La fluorificació per ionoforesi ens permet depositar minerals en l’entrada d’aquests túbuls, calcificant-los i evitant que es produeixi aquesta transmissió d’estímuls. D’aquesta manera es redueix la sensibilitat dental de forma natural i no invasiva.