Eliminació d'amalgames

Els antics empastaments metàl·lics d’amalgama eren restauracions que donaven servei durant molts anys gràcies a la particularitat de que els productes de corrosió dels metalls resulten tòxics per als bacteris. No obstant això, estan compostos per un aliatge de diferents metalls combinats amb mercuri.

Els seus inconvenients principals, a part del seu aspecte antiestètic, són que no s’adherien a la dent (amb el que la dent quedava debilitada), i que el seu coeficient d’expansió tèrmica és molt diferent del de la dent natural. És a dir, que cada vegada que una persona amb empastaments metàl·lics es pren un aliment fred o calent, la contracció i dilatació que pateix l’amalgama és molt diferent de la de la dent. Per això, amb els anys es solen anar generant petites fractures, cracs i esquerdes en els queixals.

Substituir-los pels nous materials de composite o de ceràmica pot ser una bona idea. Les obturacions de compòsit van fortament adherides a la superfície de les dents (és a dir, que la reforcen, la segellen i la protegeixen). També tenen un coeficient d’expansió tèrmica molt més semblant al de la dent natural. I, per descomptat, el seu aspecte estètic és molt natural.

No obstant això, si anem a retirar els antics empastaments metàl·lics, és recomanable fer-ho amb seguretat, per evitar que durant el procés el pacient pugui exposar-se en excés a les restes de mercuri i altres metalls pesants.

Per això suggerim seguir les següents mesures de protecció:

Presa de suplements, quelants i vitamines abans i després de la intervenció
Retirada de les amalgames sota l’aïllament d’un dic de goma (que impedeix que le pacient pugui empassar o aspirar petites restes d’amalgama)
Filtres especials d’amalgames en els aspiradors de l’equip dental
Aspirador quirúrgic d’alta potència al costat de la dent durant el tractament per evitar els vapors de mercuri
Protecció ocular del pacient i els professionals
Protecció nasal del pacient i aplicació d’oxigen en els casos indicats